Assalt al castell de Bellver i l’armada imperial a la badia

Enrere

Assalt al castell de Bellver, juliol 1521 (vista des del Mirador de la Seu)

Un període de gran violència s'inicià amb l'assalt al castell de Bellver. Pel juliol de 1521, un bon nombre de cavallers i d'altres persones contràries al moviment revolucionari, denominades amb el nom de mascarats, es refugiaren dins els murs de Bellver. Els agermanats, dirigits per Pasqual Rosselló, alertats pels rumors que els refugiats al castell preparaven un contraatac cap a la ciutat, assetjaren la fortalesa; demanaren que l'alcaid lliuràs el recinte, i ja que se negava, els revoltats assaltaren els castell amb bombardes.. En aquesta acció, mataren la majoria dels defensors, entre els quals hi havia el castellà de Bellver, Pere de Pacs i el seu germà Nicolau.[i]

Castell de Bellver (Làmina del Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador, 1880)
Castell de Bellver (Làmina del Die Balearen de l’arxiduc Lluís Salvador, 1880)

 

L’armada imperial a la badia (vista des del mirador de la Seu)

L'octubre de 1522, l'emperador Carles V, envià un estol amb 1.000 homes per a ajudar a Gurrea, qui es desplaçà a Alcúdia per sotmetre, juntament amb els nobles que se li uniren, l'illa. L'armada reial estava formada per quatre galeres reials sota el comandament de Juan de Velasco, tretze naus i altres veles menors. Com a capità de la gent armada hi figurava Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví. A l'esquadra s'hi afegí un important contingent d'homes d'armes a Eivissa.

El 13 d'octubre l’armada imperial fondejà a la Badia de Ciutat de Mallorca i a la galera capitana tingueren lloc les converses sense èxit entre Juan de Velasco i els representants delegats pels jurats i el governador de Mallorca.

L'armada desembarcà a Alcúdia i inicià la reducció de les viles. El 29 d'octubre es reduí Pollença mentre molta de gent es refugiava a l'església. Els reialistes calaren foc al temple causant la mort de més de 200 dones i nins.

Poc després a la batalla de Son Fornari l'exèrcit agermanat, d'uns 3000 homes i amb 5 peces d'artilleria, fou desfet amb contundència, amb més de mil homes morts. A finals de novembre l'exèrcit agermanat tornà a ser derrotat a la batalla de Rafal Garcés, on moriren uns 500 homes, 40 foren penjats a la plaça d'Inca i 70 pels voltants de Binissalem. El 5 de desembre Gurrea concedí guiatge a tots els que es presentassin davant ell per prestar-li obediència. El mes de març el camp reial s'instal·là en el monestir de Jesús mentre la pesta delmava la població de la ciutat.

Escut d'armes de Pere de Pacs, batle de Ciutat i alcaid de Bellver el 1521 (ARM)
Escut d'armes de Pere de Pacs, batle de Ciutat i alcaid de Bellver el 1521 (ARM)
 

[i] El poema de caire popular anomenat la “Codolada de la Germania” o “Història de la Germania en rims”, recull aquest episodi: “perseguiren los mascarats/ab sanch y robos/de què may sen aurà just cobros/de on primer/lo fort castell de Bellver/fou insultat/y tan estrañament robat/ab trahició/que es en gran abusió/de la virtut/de modo que fonch dessebut/lo bon Alcayt…” (CAMPANER, A.: 1984, p. 253).

Endavant