Els esdeveniments de la Germania

Enrere

Els esdeveniments de la Germania

Des de desembre de 1520 hi havia hagut reunions entre menestrals per posar-se en contacte amb els agermanats valencians i procedir a l'abolició dels censos que pagava la Universitat als seus creditors. El virrei, Miguel de Gurrea, coneixedor d'aquestes conspiracions, ordenà detenir el sis de febrer, set menestrals, considerats els principals capdavanters. Entre ells hi havia en Joan Crespí i en Joanot Colom, a més de Francesc Colom, Pasqual Rosselló, Rafel Ripoll, Pere Begur i Guillem Vich.

El tancament dels set menestrals, a les presons de la Universitat, situades vora la casa consistorial, o de la Juraria, a l’actual edifici del Consell de Mallorca, precipità els esdeveniments. L’endemà, davant la impotència de les autoritats, els empresonats foren alliberats per una manifestació popular. Quan el virrei volgué posar ordre, fou escarnit. Tant ell com els jurats es veren impotents per enfrontar-se al moviment dels agermanats i tractaren de contemporitzar amb la nova situació.

Com a primera organització agermanada, un dels presos, Joan Crespí, fou elegit capità i tot seguit es nomenaren els elets de cada ofici. Aquests s'apoderaren de les armes, en mans dels jurats, i feren una mostra militar per molts de carrers de Palma. Al mateix temps, uns quants síndics sortiren cap a València a fi de conèixer l'organització de la revolta valenciana i aplicar allò que fos possible a Mallorca.[i]

Joan Crespí, primer Instador de la Germania (Galeria de Fills Il·lustres, Ajuntament de Palma)
Joan Crespí, primer Instador de la Germania (Galeria de Fills Il·lustres, Ajuntament de Palma)

Una carta reial datada a Worms el 30 de març de 1521 ordenava el retorn a l'obediència a Miguel de Gurrea, i si no es feia es proveiria un càstig exemplar. Gurrea rebé la carta a Eivissa, on s'havia instal·lat, i el 31 de maig la trameté a Mallorca. A les viles hi arribà a partir de l'11 de juny de 1521. Aquesta ordre provocà un doble efecte: la desafecció a la Germania de moltes autoritats locals, menestrals i sectors que no es volien posar en contra del rei; i la radicalització dels que volien continuar la revolta. Els que estaven en contra de la Germania eren denominats “mascarats”. Pel juliol de 1521, un bon nombre de cavallers i d'altres persones contràries al moviment revolucionari, es refugiaren dins els murs del castell de Bellver. Els agermanats, dirigits per Pasqual Rosselló, exaltats pels rumors que els refugiats al castell preparaven un contraatac envers la ciutat, assetjaren la fortalesa i, a la fi, el 29 de juliol, l'assaltaren. En aquesta acció, donaren mort a la majoria dels defensors, entre els quals hi havia el castellà de Bellver, Pere de Pacs i el seu germà Nicolau. El 23 de setembre de 1521, el consell general de la Germania, reunit al convent de Sant Francesc, desautoritzà Joan Crespí i en sortí guanyadora la facció més radical, capitanejada per Joanot Colom. El primer, fou empresonat a la torre de l’Àngel del palau de l’Almudaina i morí el 16 d’octubre, presumptament assassinat per Francesc Colom, germà del nou instador, i pel blanquer Antoni Binimelis.

A l'empara de les seves murades, Alcúdia donà refugi a bona part dels «mascarats» o antiagermanats de tota l'illa, bàsicament nobles. Un dels episodis bèl·lics tingué lloc el 26 de desembre de 1521, quan els alcudiencs atacaren el campament dels agermanats, en el lloc denominat Capdebou. Una altra acció bèl·lica succeí el 23 d’abril de 1522, amb l’anomenada batalla de Son Sabater, també coneguda per batalla de Crestatx (sa Pobla). L'1 de setembre de l’any 1522, l'exèrcit agermanat compost de 3.000 peons i 200 cavallers posà setge a la població i reclamà el lliurament dels nobles refugiats. Les notícies de l'arribada a la badia d'un poderós estol de vaixells de guerra enviat per Carles V obligà a l'aixecament del setge i a la retirada dels agermanats.

L’armada reial era comandada per Joan de Velasco i era integrada per 4 galeres, 13 naus i diverses embarcacions menors. L’armada transportava una tropa molt ben preparada, comandada pel valencià Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví, d’uns 1.000 homes, als quals s’afegiren 2.000 més a l’escala que féu a Eivissa, on embarcà el virrei o lloctinent Miquel de Gurrea. El 13 d’octubre de 1522, fondejà davant Palma, que era sota el control dels agermanats, els quals no només es negaren a sotmetre’s sinó que dispararen amb bombardes des del moll i des de Portopí. L’estol reial partí de Palma i es dirigí a Alcúdia, on desembarcaren les tropes.[ii]

Setge agermanat a Alcúdia (Dibuix de Guillem Morro)
Setge agermanat a Alcúdia (Dibuix de Guillem Morro)

Després del desembarcament de l’exèrcit imperial a Alcúdia, s’inicià el 24 d’octubre la reducció de la Germania per la força de les armes. Fou una impressionant campanya bèl·lica de sotmetiment dels agermanats de la part forana mallorquina a les autoritats reials. Des d’Alcúdia, l’exèrcit, comandat ara per Miquel de Gurrea, avançà cap a Pollença. El 29 d’octubre l’exèrcit ocupà Pollença, després d’una aferrissada i cruel lluita, on moriren uns 500 agermanats. L’església parroquial fou el centre de les lluites, ja que s'hi havia refugiat bona part del poble; l'exèrcit reial cremà el temple, i hi moriren més de dues-centes persones, la majoria innocents. El 31 d’octubre de 1522, l’exèrcit imperial prengué sa Pobla sense resistència. Joanot Colom comandà, des de Muro, un intent de l’exèrcit agermanat d’aïllar les tropes reials de la base d’Alcúdia. Aquest fet donà lloc, el 3 de novembre, a la sagnant batalla de Son Fornari, en el terme de sa Pobla, també anomenada batalla de sa Marjal. La cruenta topada costà més de 1.000 morts als agermanats. El plantejament de la batalla, comença quan Joanot Colom sortí de la vila de Muro, travessà el torrent de Muro i, ja dins el terme de sa Pobla, avançà paral·lelament al torrent, cap a Son Fornari, en direcció a sa Marjal. Segons la Gran Enciclopèdia de Mallorca «el moviment tàctic de Joanot Colom, amb l’exèrcit agermanat, pretenia avançar per les terres planes entre la vila de sa Pobla i s’Albufera i tallar les comunicacions de l’exèrcit reialista. Però Gurrea, en comptes de restar a la defensiva dins la vila de sa Pobla, inicià un atac fulminant contra el contingent agermanat, el qual el rebé sobre el flanc esquerre, mentre que per la dreta tenia l’obstacle del torrent que li impedia maniobrar».[iii] Perduda ja la batalla pels agermanats en els primers moviments tàctics, encara fou més desastrosa la retirada que efectuaren al llarg del camí de sa Pobla a Muro, ja que, perseguits aferrissadament pels reialistes, es convertí en una matança.

Croquis de la batalla de Son Fornari (Font: Gran Enciclopèdia de Mallorca)
Croquis de la batalla de Son Fornari (Font: Gran Enciclopèdia de Mallorca)

Alguns dies després de la batalla de Son Fornari, Inca es reté als reialistes i dia 14 de novembre caigué Sineu, des d’on Miquel de Gurrea remeté bans als batles de les viles instant-los a sotmetre’s a l’obediència reial, recurs que, combinat amb la pressió militar, donà lloc a la rendició de gran nombre de viles. Després d’un contraatac agermanat contra Inca i Sineu, a finals de novembre de 1522 es produí la batalla a camp obert definitiva, l’escenari de la qual fou el Rafal Garcés, un indret situat entre la vila d’Inca i l’antic camí de Muro. El combat acabà amb una victòria total de l’exèrcit reial. La cavalleria reial perseguí els agermanats en fuga i en féu una gran matança i nombrosos presoners. Els agermanats sofriren més de 500 baixes.[iv] La repressió fou brutal: dels presoners agermanats, 40 foren penjats a Inca i 70 pels voltants de Binissalem.

Després de la batalla del Rafal Garcés, els agermanats cessaren la resistència a camp obert i es refugiaren dins els murs de la ciutat de Mallorca. Miquel de Gurrea situà el campament al monestir de la Real i assetjà la ciutat (desembre de 1522-març de 1523). El 7 de març la ciutat fou presa. L’endemà el virrei Gurrea prengué possessió de la ciutat i pronuncià el pertinent jurament davant un nodrit grup de fidels. Durant els mesos següents les noves autoritats exerciren una cruel repressió contra els participants en la Germania.

 

[i] MULET-ROSSELLÓ-SALOM: 1996, p 410.

[ii] Juan Vidal, J.: 1985, p. 90; Gran Enciclopèdia de Mallorca, XIV, p. 155.

[iii] Gran Enciclopèdia de Mallorca , VI, 7-8; Gran Enciclopèdia de Mallorca, XIV, p. 155.

[iv] Gran Enciclopèdia de Mallorca, XIV, p. 155.

 

Endavant


Source URL: https://germanies500.cat/valero-3