L'any 1522. El Govern de la Germania i la seva caiguda

Endarrere

- El 12 de gener la Generalitat de Catalunya escriu al rei i als governadors de Castella i al papa Adrià d’Utrech per informar de l’estat de l’illa, ja que gentilhomes els havien notificat la situació: atacs contra cavallers i gentilhomes, setge contra Alcúdia i sobretot dels rumors de possibles pactes dels agermanats amb el rei de França o amb Barbarosa.

- El 23 de gener, el procurador reial Francesc Burgués considera il·legítims tots els nomenaments de successors de Miguel de Gurrea.

- El 24 de gener, Berenguer Esbert (regent de governació elegit pels agermanats) va protagonitzar una contrarevolució: de nit ordenà a la plaça de Cort que fossin ofegades set persones; els germans Colom, Joanot i Francesc es salvaren de l’execució gràcies a la negativa de dur-la a terme de l’advocat fiscal del poble Jordi Miquel Alber i a que aquests s’amagaren dins una casa d’un amic.

- Dia 25 de gener, Colom i Casesnoves substituïren Berenguer Esbert per Pere Joan Albertí. Esbert va fugir amb la seva dona a Sicília però abans de deixar nomenà lloctinent de regent de la governació a Antoni de Verí (no reconegut pels agermanats).

- El 3 de febrer els jurats de Mallorca escriviren als diputats de Catalunya i al capítol de Barcelona desmentint les negociacions entre els agermanats i el rei de França o amb Barba-rosa. A més a més, els hi demanen que evitin la preparació d’una armada contra ells, ja que això suposaria la destrucció del Regne.

- El 6 de febrer es tria una nova comissió negociadora agermanada per negociar la presa d’Alcúdia.

- El 15 de febrer els reialistes vencen els agermanats en un combat a Pollença.

- El 8 de març Francesc Burges, obté els poders reials per reclutar un exèrcit per una suma de 20.000 ducats.

- L’1 d’abril els consellers de Barcelona escriviren als governadors de castellà agraint que enviïn a don Joan Velasco amb les galeres de sa Majestat per arreglar la pertorbació de l’illa de Mallorca i a l’almirall de Castella, Fadrique Enríquez de Cabrera insistint que faci enviar aviat les galeres i dues-centes llances.

- El 7 d’abril foren nomenats des de Brussel·les, generals procuradors a Pere de Cardona, l’arquebisbe de Tarragona i Miguel de Gurrea per a reprimir la insurrecció mallorquina, garantir els diners i els béns aportats per catalans del Principat i de Mallorca per a tal finalitat. Sembla que Gurrea sembla que estava destinat a estar marginat de la reducció de l’illa, ja que el rei el posà sota les ordres de l’arquebisbe Pere de Cardona.

- El 22 d’abril hi ha el combat dels Braçals on moren entre 15 i 26 agermanats.

- 23 abril, dia de Sant Jordi hi torna a haver una batalla entre Alcúdia i Pollença, en la qual perden els agermanats i permet als mascarats el control de la zona de Muro i Sa Pobla fins al segon setge d’Alcúdia.

- El 29 del mateix mes, Miquel Sampol, notari i procurador fiscal de la Germania se’n va a Barcelona perquè s’informés de la realitat de l’armada i procurés l’anada a Mallorca del nou regent de la cancelleria Francesc Obac.

- El 5 de maig, el governador agermanat manava als batlles, jurats i elets forans que enviessin gent armada a Pollença per formar un exèrcit formal i nombrós per atacar Alcúdia, un total de 422 homes.

- Dia 6 de juny arribà a Eivissa una expedició d’agermanats mallorquins en 5 barques i 4 fustes per reclamar la requisa que Gurrea havia fet d’una fusta mallorquina. Davant la negativa del lloctinent, combateren però foren vençuts pel lloctinent a la platja de Talamanca, tot i que la gent de l’illa no l’ajudà. També en el mes de juny s’intentà agermanar Menorca i rompre l’ajuda contínua de Ciutadella a Alcúdia, però sense èxit. Per tant, Alcúdia, Menorca i Eivissa eren el front enemic que calia combatre.

- El 14 de juny l’arquebisbe de Tarragona envià una carta a Miguel de Gurrea convidant-lo que anés a Barcelona però aquest contesta que no era oportú perquè havia rebut informacions de la presència a davant Sóller de 4 galeres i 4 bergantins francesos.

- El 20 de juny sortiren cap a Barcelona 6 ambaixadors agermanats, entre ells Pau Casesnoves i el jurat Guillem Colom.

- El 26 de juny el governador a instància de Joanot Colom envià a Pollença amb el càrrec de capità general el batlle de la ciutat, Bernat de Brossa amb 200 menestrals.

- El 24 de juliol Andrea Doria, genovès, aleshores aliat de França es presenta amb 14 vaixells de rem, 8 galeres, 2 galions i bergantins i bombardeja Palma i les torres de Porto Pi. Doria esperava tenir una bona acollida per part dels agermanats que havien demanat ajut francès però l’inquisidor en funcions i negociador Pere Pont aconsegueix aturar a Joanot Colom. Tot i això hi havia partidaris de pactar amb el monarca francès, altres defensaven un pacte amb el corsari Barbarossa i d’altres esperaven l’arribada del rei Encobert.

- El 5 d’agost el regent de la cancelleria Francesc Obac acompanyat per Miquel Sampol, no volgué desembarcar a Sóller i continuà cap a Alcúdia, que li oferia més seguretat. Des d’allà intentà obligar que la part forana i ciutat es rendissin a través de cartes amenaçadores, sense èxit. A més, Obac retardava contínuament anar a Ciutat a jurar el càrrec. A més, es gestà una altra contrarevolució en la qual hi estava implicat el notari Miquel Sampol, acusat també de traïdor. Es pot dir que la gestió apaivagadora de Francesc Obac fou un fracàs.

- L’1 de setembre s’inicia el segon setge agermanat contra Alcúdia amb 200 homes a cavall i prop de 3.000 a peu. A més dia 17 de setembre els agermanats feren un intent frustrat d’entrar a Alcúdia. El setge continuà fins que arribaren les notícies que l’armada reial es trobava ja a Eivissa via Mallorca. A més, Miquel de Gurrea, malgrat haver estat substituït per Lluís Carròs com a virrei de Mallorca, va prendre part en l’organització de l’armada reial.

- El 8 de febrer de 1522 s’havien reunit 24 gentilhomes mallorquins refugiats a Eivissa, València i Barcelona. Aquests donaren poders, davant el fill del governador, Francisco de Gurrea, el procurador Francesc Burguès, procurador reial Joan Garcia, i el ciutadà Antoni Gual per organitzar l’ajuda a Alcúdia i aportaren en total la quantitat de 20.000 ducats. A més d’aquests ja citats, altres gentilhomes residents a Eivissa també volgueren col·laborar, com també ho feren el 4 de setembre la major part de la noblesa mallorquina resident a València. Aquests feren una concòrdia per elegir síndics per organitzar una esquadra per reduir Mallorca; els elegits foren donzell Ramon Safortesa, el ciutadà Miquel Tármens i el mercader Joan Ribes. Aquests 55 gentilhomes donaren facultats per comprar 10.000 quintars de blat per l’armada i gastar fins a 10.000 ducats d’or.

- El 13 d’octubre l’esquadra reial formada per quatre galeres reials sota el comandament de Juan Velasco, tretze naus i altres veles menors, amb tota la gent d’armes, fondejà a la badia de la Ciutat de Mallorca. A la galera capitana hi va haver entrevistes entre Juan Velasco i els representants tramesos pels jurats i el governador de Mallorca, Pedro de Alvarado i Nicolau Ripoll però Velasco volia parlar amb els jurats, cap d’oficis i altres oficials. Més tard arribà una nova ambaixada formada per l’apotecari Jan Oliver, el mercader Bartomeu Ventallol i els paraires Bartomeu Reinés i Joanot Ferrer, aquests presentaren a Velasco un protest notarial. Velasco va tremetre a la ciutat el veedor de galeres, el qual parlà amb el regent de governació Pere Joan Albertí (es feia dir governador), amb l’instador Joanot Colom i el seu germà Francesc, que es negaren a saber res de Gurrea. Les negociacions finalitzaren quan els agermanats enviaren a Miquel Guerau a dir que Miguel de Gurrea se’n anés. A la nit, des de la ciutat començaren a bombardejar l’esquadra, sobretot la nau capitana. Gurrea, continuava negociant i donà 24 hores per a capitular, però sense èxit. Davant aquesta situació, l’armada es va dirigir a Alcúdia, on desembarcaren.

- Des d’Alcúdia Gurrea inicià la seva política de reducció de les viles de la part forana, començant per Pollença on envià un edicte reial datat a Valenciennes el 14 d’octubre de 1521 pel qual el rei manava que tothom desistís de la Germania i deixés les armes. Els de Pollença contestaren el 24 d’octubre dient que farien el mateix que la ciutat.

- El 29 d’octubre part de l’exèrcit reial intentà i aconseguí després d’una dura resistència la reducció de la vila de Pollença per les armes. De fet calaren foc a les portes de l’església on s’havien refugiat més de 200 dones i infants que moren ofegats pel fum, a més d’execucions fetes a la vila. Des de Sa Pobla havien enviat ajuda i d’aquests moriren 70 homes. En total entre aquests i els pollencins arribaren a prop de cinc-cents morts.

- Dia 30 d’octubre, Gurrea envià les provisions reials i l’edicte intimidant la seva rendició i així ho feu la vila, dia 31 d’octubre, lloc on s’instal·là Gurrea amb l’exèrcit i d’es d’on intimidava Muro. Davant aquest avanç de les tropes reials, els agermanats comandats per Joanot Colom intentaren tallar la retirada de l’exèrcit reial. Es va produir un combat a sa Marjal (Son Fornari) on els agermanats foren durament derrotats i on moriren més de mil homes.

- El 14 de novembre, l’exèrcit reial arriba a Sineu on Gurrea envià una crida als batlles i als jurats de les viles i llocs de la part forana exhortant-los a rendir-se. L’exèrcit reial continua avançant i a Algaida només trobaren tres persones i en ser a Llucmajor no trobaren ningú. Aprofitant l’avanç de l’exèrcit, els agermanats tornen a entrar a Sineu i maten el batle reial.

- A les darreries de novembre es produí la batalla del Rafal Garcès, entre Inca i Binissalem on moriren uns 500 agermanats, 40 persones foren penjades a Inca i altres 70 foren penjats i esquarterats als voltants de Binissalem.

- A principis de desembre l’exèrcit reial s’instal·là al monestir de la Real i iniciaren el setge a la ciutat.

- El 5 de desembre, Miguel de Gurrea concedia guiatge a tots aquells que anessin a presentar-li obediència a excepció de Joanot Colom, Francesc Colom, Antoni Bestard, Mateu Armengol, Cosme Bonet i Blai Reixac, partidaris de la resistència.

Endavant